2.1 Quina información cal recollir i com?

Seguint un enfocament interactiu, educacional i constructivista caldrà recollir les següents informacions:

DE L’ALUMNE:

·       Nivell de competències curriculars actuals (NCA), estil d’aprenentatge i ZDP (què pot fer sol i què pot fer amb ajuda).

·       Atenció

·       Història escolar i educativa (informació de caràcter psicoeducatiu).

·       Nivell d’autoestima/autoconcepte i motivació.

·       Vivència personal: Com viu ell la seva situació a l’escola?

DEL CONTEXT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE:

·       Metodologia a l’aula: tipus d’activitats, agrupacions, activació dels coneixements previs, explicitació de l’objectiu de la sessió, estímul de l’activitat mental dels alumnes, contemplació de la diversitat a l’aula, participació de l’
A., perspectiva del mestre vers l’A.,...

·       Com s’avalua?

·       Tipus de suports personals i ajudes oferides. Com ho aprofita l’A.?

·       Materials curriculars: llibres de text i altres recursos materials usats a l’aula.

·       Relacions interpersonals amb companys/es i professors/es.

DEL CONTEXT FAMILIAR:

·       Aspectes importants que preocupin a la família.

·       Informacions que la família podia donar en relació a tots els punts anteriors: com viu el nen l’escola?, com afronta les activitats escolars?, història escolar del seu fill des del seu punt de vista?, suport acadèmic familiar a casa?,...

·       Reaccions dels pares front als resultats acadèmics de l’A.

A partir d’aquí, ens plantegem quines actuacions haurem de dur a terme:

- Proves de capacitats bàsiques i continguts curriculars: proves estandartitzades i materials didàctics escolars, per fer-les el més contextualitzades possibles.

- Proves psicosomètriques d’atenció: com podria ser el d2, caras o les subproves d’atenció del WISC-IV.

- Revisió dels materials curriculars.

- Revisió d’informes d’anys anteriors.

- Entrevista amb la família.

- Entrevista amb l’alumne.

- Entrevista/qüestionari amb el tutor/a d’enguany i la mestra d’EE de l’escola (pauta/qüestionari dels indicadors que es volen avaluar i valorats en una escala sempre-a vegades-mai).

A continuació mostro un quadre on es veu la relació entre el llistat d’informacions i les actuacions que durem a terme:

Informacions descrites anteriorment	Actuacions
Nivell de competències curriculars, estil d’aprenentatge i ZDP	Proves de capacitats bàsiques i continguts curriculars. Entrevista amb la tutora i MEE.
Atenció	Proves psicosomètriques d’atenció. Entrevista amb la família. Entrevista amb la tutora i MEE.
Història escolar	Revisió d’informes d’anys anteriors. Entrevista amb la família. Entrevista amb l’A.
Nivell d’autoestima/autoconcepte i motivació	Entrevista amb l’A. Entrevista amb la família. Entrevista amb la tutora i MEE.
Vivència personal	Entrevista amb l’A. Entrevista amb la família. Entrevista amb la tutora i MEE.
Metodologia, avaluació i suports/ajudes a l’aula	Entrevista amb la tutora i MEE.
Materials curriculars	Revisió dels materials curriculars. Entrevista amb la tutora i MEE.
Relacions interpersonals. Habilitats socials.	Entrevista amb l’A. Entrevista amb la família. Entrevista amb la tutora i MEE.

Reflexions respecte l'entrevista inicial (2.1)

L'entrevista incial amb els pares de l'A., m'ha donat pistes sobre la manera de treballar del centre i sobre el model educatiu en el que emmarquen les actuacions.

• La psicopedagoga no ha començat preguntant res als pares. S'ha deixat espai per a que ells exposin la problemàtica, que expressin què els preocupa, que expliquin la seva vivència dels fets,... La comunicació és fonamental sempre, en qualsevol intervenció educativa. En aquest cas s'ha otorgat gran importància a l'emissor (pares) a qui se l'ha deixat espai per expressar i s'ha fet una atenció especial, no només a les dades que ens han donat, sinó també a les emocions/actituds que han mostrat. Tenir en compte aquesta part més afectiva farà establir un vincle més empàtic i entendre millor la problemàtica, fent així que la nostra intervenció psicopedagògica sigui més adequada.
• M'ha sorprès molt la pregunta final de la psicopedagoga, que a mi no se m'hagués acudit fer: "Què espereu de nosaltres?". Després, meditant sobre la pregunta, he comprés que ha estat molt acertada. Els pares, normalment, varriben als centres psicopedagògics externs molt angoixats, i és molt important per establir un vincle i un marc conjunt d'actuació saber què esperen, quines expectatives tenen en nosaltres. Així, podem intentar respondre a elles, o si veiem que són massa pretensioses, ja des d'un inici podem delimitar-les conjuntament. Considero que això evitarà futurs malentesos o descontents de la família.

2.1 Concreció, anàlisi de la demanda i prendre els primers acords/actuacions

A principis de març, el centre va rebre la demanda d'una família que, assessorada per l’escola, ha cregut convenient derivar al seu fill a un centre psicopedagògic.

Una tarda, els pares visiten el centre i tenen una primera entrevista (col·loqui) amb la psicopedagoga del centre, entrevista a la que hi assisteixo com a observadora. 

Els objectius d'aquest primer contacte amb la família són:

- conèixer què preocupa a la família

- analitzar la situació per a l'inici de recollida d'informació

D'aquest primer col·loqui amb els pares hem extret la següent informació. El nen, l'A., cursa 3r de Primària a una escola concertada del Baix Llobregat. La família està molt angoixada perquè l’A. té problemes d’aprenentatge. 

A l'escola, ja des de Cicle Inicial, els hi comentaven les mestres que li costava l'àrea de llengua catalana. Va començar a llegir i escriure amb un cert retràs respecte els seus companys/es de classe. Ara, a quasi finals del segon trimestre de 3r, suspèn l'àrea de llengua catalana, castellana i anglès, i els seus resultats en matemàtiques i medi són baixos. 

Comenten, sobretot, la seva preocupació per les dificultats en aspectes referents a la lecto-escriptura (lectura lenta, sense ritme ni comprensió, intercanvi de lletres, errors de còpia, no fragmentació de paraules,...). Des de l'escola els comenten que li costa estar atent i el seu ritme de treball és molt lent. També ens comenten que és treballador, posa interès i s’esforça, tot i que des de fa unes setmanes està més juganer i més "passota" (paraules textuals). 

Els pares expliquen que durant els dos cursos de cicle inicial han estat molt a sobre de l'A. i li han fet treballar molt a casa, per tal de que assolís amb èxit la lecto-escriptura. Però ara han detectat que cada vegada li costa més posar-s'hi a fer el deures o llegir, la qual cosa els angoixa.

Per acabar l'entrevista, la psicopedagoga els pregunta que esperen del centre i de la seva intervenció. La pregunta m'ha sobtat, però pensant-ho bé, m'ha semblat molt acertada per conèixer les expectativos que tenen els pares vers la nostra tasca. Han comentat que esperen fonamentalment, assessorament en la seva tasca com a pares i millora escolar de l'A. 

La psicopedagoga els respon comentant que també són els nostres objectius, però que per aconseguir els resultats esperats es necessitarà temps ("no espereu un canvi d'un dia per l'altre, és un procés paulatí, que pot arribar a durant mesos o anys").

Per acabar es comenta als pares com planificarem la feina a partir d'aquestes setmanes: recollir informació, analitzar-la i retornar-los el diagnòstic de la situació i intervencions. 

Després de la xerrada, la psicopedagoga i jo ens hem quedat per enregistrar l'entrevista incial i hem tret les següents conclusions:

- pares molt angoixats i desorientats, s'han dedicat molt a l'aprenentatge i al suport escolar de l'A. i no veuen fruits, la qual cosa deixa entreveure un cert sentit de frustració ("no estem fent les coses bé i jo ja no sé què fer", comentava la mare en un moment del col·loqui).

- s'ha de recollir informació dels diferents contextos on està inmers l'A.: context escolar, context personal, context familiar.

Tota la informació recollida, els apunts presos, les actuacions,... les organitzen el dossiers. Tenen un dossier per a cada infant que rep atenció psicopedagògica al centre. 

FASE 4: Anàlisi i reflexió sobre la pràctica psicopedagògica

Aquesta fase, no per ser la quarta, és la última ni la menys important. Més aviat tot el contrari. La duré a terme al llarg de tot el pràcticum a partir del cas concret, de les actuacions de les psicopedagogues, de tots els serveis que ofereixen,... Tot plegat, em servirà per analitzar la tasca psicopedagògica d'aquest centre de pràctiques, en relació als meus aprenentatges "teòrics" al llarg dels meus estudis a la UOC.

FASE 4:  Anàlisi i reflexió final

Temporització: Al llarg de tota la intervenció i especialment a final del pràcticum.

Objectiu(s): -       Analitzar la tasca psicopedagògica, en relació als meus aprenentatges teòrics al llarg dels meus estudis universitaris. -       Analitzar els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme (model educatiu on s’emmarca les seves actuacions). -       Analitzar el perfil i funcions que assumeix el psicopedagog en aquest centre. -       Analitzar quins contextos es tenen en compte i s’intervenen a l’hora de fer una intervenció psicopedagògica. -       Adquirir criteris i procediments per a l’avaluació psicopedagògica i per a la planificació d’una resposta educativa. -       Conèixer i reflexionar, en un context d’inclusió, sobre quines limitacions/possibilitats ofereix la intervenció psicopedagògica fora de l’escola.

Participants: Psicopedagogues del centre i jo.

TASQUES I ACTIVITATS

-       Reflexió personal unint teoria i pràctica.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-       Informe a mode de conclusió.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-       He aconseguit analitzar i reflexionar la tasca pedagògica.