Reflexions respecte l'entrevista inicial (2.1)

L'entrevista incial amb els pares de l'A., m'ha donat pistes sobre la manera de treballar del centre i sobre el model educatiu en el que emmarquen les actuacions.

• La psicopedagoga no ha començat preguntant res als pares. S'ha deixat espai per a que ells exposin la problemàtica, que expressin què els preocupa, que expliquin la seva vivència dels fets,... La comunicació és fonamental sempre, en qualsevol intervenció educativa. En aquest cas s'ha otorgat gran importància a l'emissor (pares) a qui se l'ha deixat espai per expressar i s'ha fet una atenció especial, no només a les dades que ens han donat, sinó també a les emocions/actituds que han mostrat. Tenir en compte aquesta part més afectiva farà establir un vincle més empàtic i entendre millor la problemàtica, fent així que la nostra intervenció psicopedagògica sigui més adequada.
• M'ha sorprès molt la pregunta final de la psicopedagoga, que a mi no se m'hagués acudit fer: "Què espereu de nosaltres?". Després, meditant sobre la pregunta, he comprés que ha estat molt acertada. Els pares, normalment, varriben als centres psicopedagògics externs molt angoixats, i és molt important per establir un vincle i un marc conjunt d'actuació saber què esperen, quines expectatives tenen en nosaltres. Així, podem intentar respondre a elles, o si veiem que són massa pretensioses, ja des d'un inici podem delimitar-les conjuntament. Considero que això evitarà futurs malentesos o descontents de la família.