CONCLUSIONS

Al llarg d’alguns semestres he cursat assignatures que m’han aportat uns coneixements teòrics imprescindibles per connectar amb la pràctica psicopedagògica.

Durant aquest període de pràctiques he pogut comprovar una realitat fins ara força desconeguda per a mi, la de les tasques d'un centre psicopedagògic extern. Aquests mesos, m’han ajudat a connectar teoria i pràctica, duent a terme un procés d’avaluació psicopedagògica positiu, sistemàtic, integrador, constructiu, col·laboratiu i, segurament, millorable. Igualment m’han permès conèixer les “múltiples” funcions d’un psicopedagog/a fora de l'escola pròpiament dita.

L'avaluació psicopedagògica s'ha de concebre com un procés de presa de decisions encaminades a fonamentar l'oferta educativa, és a dir, la proposta curricular i el tipus i la intensitat de l'ajuda que ha d'oferir-se a l'alumnat al llarg de la seva escolaritat.
 Ha de proporcionar informació rellevant per conèixer amb deteniment les necessitats de l'alumne així com les seves circumstàncies escolars i familiars, i amb aquestes bases justificar la necessitat d'introduir canvis en l'oferta educativa i, si escau, prendre mesures de caràcter extraordinari, partint sempre de la col·laboració entre els contextos.

Amb tot, ha estat una experiència molt positiva i molt enriquidora per a la meva formació com a futura psicopedagoga.

Per últim, vull agrair al centre la seva atenció, tracte i col·laboració en tot moment. I en especial a les dues psicopedagogues del centre, de les quals he après molt i amb les quals m’he entès molt bé i hem treballat molt col·laborativament.

FASE 4: Reflexions finals

Aquesta fase no per ser la quarta, és la última, sinó que ha sigut transversal des del primer dia que vaig visitar el centre i que he anat comentant en diferents entrades anteriors. 

Però per donar per finalitzat aquest diari de pràctiques m'agradaria reprendre els objectius que hem vaig fixar a l'inici:

• Analitzar la tasca psicopedagògica, en relació als meus aprenentatges teòrics al llarg dels meus estudis universitaris.

Tots els aprenentatges que he fet durant els meus estudis de psicopedagogia els he pogut aplicar (en menor o major mesura) en el meu període de pràctiques, i m'han permès fer-ne una valoració de la feina que es fa en el Centre Psicopedagògic Horta.

• Analitzar els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme (model educatiu on s’emmarca les seves actuacions).

Com ja he comentat en el blog, he pogut comprovar que el model educatiu-constructivista-col·laboratiu (que tantes vegades ha sortit en les assignatures) és una manera "real", completa i global de treballar. 

• Analitzar el perfil i funcions que assumeix el psicopedagog en aquest centre.

El perfil del psicopedagog que he vist durant la meva estada al centre ha sigut el d'unes psicopedagogues professionals, properes, assessores, col·laboratives,... guiades, en tot moment, per aquesta perspectiva educacional-constructivista-col·laborativa.

D'entre les múltiples funcions que pot desenvolupar un psicopedagogia, en aquest cas les funcions concretes al centre han sigut:

- Rebre i acollir demandes per part de les famílies.
- Dur a terme processos d'avaluació psicopedagògica: recollir informació, analitzar-la, comunicar els resultats.
- Elaborar un pla de treball adequat a les necessitats de cada infant/jove que arriba al centre, ja siguin reeducacions, reforços, habilitats oscilas,...
- Mantenir contacte amb les escoles dels infants/joves que assisteixen al centre.
- Mantenir contacte constant amb les famílies.
- Fer el seguiment i l'avaluació constant dels casos que porten al centre.
- Formar/assessorar a pares i escoles a través de xerrades (tot i que no ha coincidit cap xerrada amb la meva estància al centre).

• Analitzar quins contextos es tenen en compte i s’intervenen a l’hora de fer una intervenció psicopedagògica.

En línia amb el model educatiu-constructivista-col·laboratiu, la manera de fer del centre i de la meva intervenció sempre ha tingut en compte els diferents contextos on els infants aprenen i s'hi relacionen: CONEXT PERSONAL, ESCOLA i FAMÍLIA.

• Adquirir criteris i procediments per a l’avaluació psicopedagògica i per a la planificació d’una resposta educativa.

Després de la meva estada els meus coneixements psicopedagògics han augmentat i altres s'han fet pràctics. He participat en passar proves i corregir-les, en elaborar un informe, en parlar amb una mestra com a assessora,... Tot plegat ha sigut molt enriquidor.

• Conèixer i reflexionar, en un context d’inclusió, sobre quines limitacions/possibilitats ofereix la intervenció psicopedagògica fora de l’escola.

Aquesta va ser la meva "gran" pregunta que em vaig formular a l'inici del pràcticum: quin sentit té "sortir de l'escola" a una avaluació quan la tendència actual és, precisament, la d'inclusió? No sembla paradoxal? 

Després de la meva estada al centre puc afirmar que si es fa "bé", sí té sentit. L'ideal potser sí seria que tot aquest treball concret d'avaluació psicopedagògica es dugués a terme a cada centre, per un psicopedagog/a propi de cada escola (com podria ser l'EAP), la qual cosa faria que fos una avaluació i una intervenció molt més contextualitzada. Però, personalment, la meva experiència em demostra que els psicopedagogs de l'EAP están desbordats i que moltes famílies opten per anar a centres psicopedagogics externs. 

Donada aquesta realitat penso que la millor manera de que això no suposi un obstacle a la inclusió i a la coherència en les respostes educatives dels alumnes és fonamental una cosa que he vist durant les meves pràctiques: la col·laboració bidireccional entre el centre i l'escola.

Participació en sessions de tècniques d'estudi i reforç

En dues ocasions m'he sumat al grup de nois/es de 1r d'ESO. Es reuneixen 1h setmanel i els ajuden a fer esquemes, subratllar, organitzar-se la feina i fan també reforç d'aquelles àrees on tenen alguns dubtes/dificultats.

Aquestes actuacions estan adreçades a donar més capacitat, més base per a aprendre millor i dur a terme amb més seguretat els aprenentatges.

2.3 Reformulació del problema i pla d'actuació

Una vegada recollida tota la informació i fet l'informe podem concloure que l'A. és un nen amb un nivell cognitiu mitjà i amb un bon nivell d'atenció, però que té dificultats específiques de lecto-escriptura (Transtorn específic del llenguatge escrit). Presenta mancances en la memòria de treball (manipulació interna de la informació), la qual cosa li dificulta la majoria de les tasques i aprenentatges escolars. Per últim, cal destacar que és un nen molt insegur, cosa que fa que el seu ritme de treball sigui molt lent.

Així doncs, els objectius que ens hem plantejat amb l'A.:

- Augmentar la seguretat en sí mateix.
- Augmentar el ritme de treball.
- Ampliar la memòria de treball.
- Treballar la lectura i comprensió de textos d'unes 5 línies.
- Assimilar la correcta separació de les paraules.
- Escriure paraules sense omissions.

A mesura que vagi assolint aquests objectius, s'hauran de revisar i anar ampliant: augmentar la llargària i dificultats dels textos llegits, incidir en quatre normes d'ortografia (-rr-, g/gu, c/qu, -es),...

D'aquests objectius s'en desprenen una sèrie d'actuacions, les quals es van contemplar a l'informe com a propostes i recomanacions:

• INTERVENCIÓ INDIVIDUALITZADA al centre (reeducació)
• Pautes a la FAMÍLIA
• Recomanacions per a l'ESCOLA

Per tal de presentar l'informe i explicar-lo, es cita als pares i tornem a trucar a l'escola de l'A. per fer una entrevista amb la tutora.

Tan els pares com l'escola han estat molt receptius i hem acordat que començaríem a treballar al centre al mes de maig, 2 dies a la setmana (1h cada dia). A finals de juliol faríem una avaluació de l'evolució de l'A. d'aquests tres mesos per replantejar objectius i actuacions. D'aquesta manera jo només participaré d'algunes sessions de reeducació.

Participació d'una sessió del grup d'habilitats socials

Unes quantes tardes, m'he unit al grup d'habilitats socials. Es fa dos cops per setmana. Són un grup de 4 infants d'entre 8 i 10 anys.

Treballen els sentiments, l'empatia, la resolució de conflictes, l'autocontrol, guanyar-perdre,... a través del joc, eina amb un gran potencial educatiu. També aprofiten experiències del dia a dia dels propis infants i se'ls donen estratègies/eines que poden utilitzar per gestionar les seves relacions.

Les sessions duren 1h, aproximadament, i sempre tenen la mateixa estructura. Quan arriben els nens, es saluden i es pregunten com estan (amb l'ajuda d'un suport gràfic penjat a la paret - cares de diferents sentiments-). Després tenen un temps per explicar si han pogut aplicar alguna cosa apresa o treballada en sessions anteriors a l'escola o a casa. És curiós com alguns nens que porten temps en aquest grup expliquen com els hi serveix en al seva vida. Normalment aquesta estona de "parlar" ocupa mitja sessió.

Després cada dia es proposa un joc/dinàmica.

Algunes de les estratègies que més destaco de les que ensenyen als nens són: per l'autocontrol (comptar fins a 10, apretar els punys amb força,...) i per a la resolució de conflictes i avalaució de la pròpia conducta (1. Què ha passat? 2. Com he actuat? 3. Com m'he sentit jo? 4. Com s'ha sentit l'altre? 5. He actuat correctament? 7. Què faré la propera vegada?). Tenen la sala on fan aquestes sessions amb molts cartells plastificats amb aquestes estratègies i aquests passos.

2.2 L'informe psicopedagògic

Una vegada recopilades totes les dades obtingudes a partir del procés d'avluació, cal seleccionar i endreçar els continguts, de forma que la seva plasmació en el document permeti expresar amb claretat allò que es vol transmetre.Ha de ser coherent i sobretot, que qualsevol lector ho pugui llegir i entendre (compte amb el llenguatge tècnic)

En la meva feina com a tutora d'una escola, havia vist molts informes de gavinets psicopedagògics i psicològics, però mai n'havia participat en l'elaboració d'un. 

L'estructura que utilitzen és la següent:
- Dades personals
- Motiu de l'avaluació
- Resultats descriptius de l'avaluació (descripció dels elements d'avaluació i descripció dels resultats obtinguts.
- Conclusions a les que s'ha arribat (interpretació dels resultats)
- Recomenacions i propostes (necessitats que caldrà atendre, intervenció al centre, recomanacions per la família i l'escola,...)


L’informe té importància per diverses raons: 

- Suposa un testimoniatge arxivable: servirà per a poder acudir a ell en un moment determinat que puguem necessitar qualsevol dada o informació concreta.
- Resulta necessari a l’hora de la comunicació de resultats.
- Pot ser considerat com un document legal en un moment determinat.
- Pot ser un rastre de conducta: una font a la qual podem recórrer en moments posteriors (si es fa una avaluació quan està en educació primària, com és el cas, si hem d’intervenir en l’adolescència, podem recórrer a aquest informe).

Algunes reflexions respecte l'exploració individual de l'A. (2.2)

Després de les llargues sessions d'avaluació, considero que s'ha complert amb l'objectiu inicial de recollir informació dels diferents contextos en els quals està immers l'A.

Considero fonamental el contacte amb l'escola, font riquíssima d'informació, sense la qual cap avaluació psicopedagògica extraescolar no tindria, en certa manera, validesa.

A continuació vull exposar una valoració que m'agradaria compartir, relacionada amb la importància de les proves estandartitzades en el procés d'avaluació diagnòstica. Fins ara, sempre m'havia mostrat força partidiària de la seva realització, ja que són proves que posseixen validesa científica i són útils perquè redueixen temps i donen elements objectius per a la pràctica psicopedagògica.
“Una situación experimental estandarizada que sirve de estímulo a un comportamiento. Tal comportamiento se evalúa por una comparación estadística, respecto a otros individuos colocados en la misma situación, lo que permite clasificar al sujeto examinado, ya sea cuantitativamente, ya sea tipológicamente" (Pierre Pichot, Los test mentales, Editorial Paidos. Buenos Aires. 1960).

Després s'utilitzar-los per primer cop, m'agradaria matitzar la meva opinió al respecte. Cal utilitzar-los com a complement diagnòstic i mai com a únic element a tenir en compte i, per tant, cal una correcta elecció.

En el cas de l'A. he trobat apropiat, tot i que feixuc (com he comentat en alguna entrada anterior), l'ús del test de cares i el Wisc-IV. Ara bé, no m'ha semblat gaire útil/acertat passar un TALEC. Després de l'experiència, considero que per avaluar els aspectes de caire curricular (NAC), han sigut més profitoses les tasques que hem elaborat (no estandartitzades), ja que estan més adaptades a l'alumne. M'explicaré. El nivell canvia (encara que sigui mínimament) entre escoles, així que a inicis de 3r de Primària hi ha escoles que han treballat unes normes d'ortografia o altres, que han treballat el text narratiu de 5 línies o de tota una pàgina,... Així, en un test estandartitzat és pot considerar una errada alguna cosa que simplement no s'ha ensenyat o no s'ha practicat a l'escola. ës aquí on torno a repetir el contacte amb l'escola!

Sí és cert, que això comporta molt de temps de preparació i una bona planificació de graus d'ajuda i d'items valoratius de cada tasca, però considero que hem extret molta més informació i ha estat més profitós quan l'A. realitzava les tasques que li havíem preparat. També considero més "fácil/pràctic" recollir els resultats de manera descriptiva/qualitativa, i no tant quantitativa.

2.2 Resultats proves

He estat diverses setmanes realitzant amb la psicopedagoga del centre l'exploració individual de l'A.

Ha estat una de les parts més feixugues i difícils per a mi. Fins ara n'havia sentit parlar de les proves estandartitzades (Wisc-IV i Test de les cares), però mai les havia tingut a les mans, mai les havia passat a cap infant i, evidentment, mai les havia corregit. 

• WISC-IV

Per poder comprendre millor aquesta prova i el què en ella es valora, m'he llegit el manual, però hem va ajudar molt el següent enllaç: 

http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/index.php#04f9119cb0128fe02

Tenint en compte les escales que es valoren (CV, RP, MT, VP), l'A. té un QIT de 105.

CONCLUSIONS: L'A. té un QIT mitjà-alt; però el que és realment interessant i d'on podem extreure una informació més rica no és de la xifra del QIT, sinó de l'anàlisi de cda escala i subescala. Podem destacar que els millors resultats (percentils) els trobem en les tasques que no es basen en el llenguatge (pez: Cubos (10,1) o Figuras incompletas (9,8). En candi els resultats més baixos els trobem en les subescales que requereixen seqüenciació i/o manipulació d'ítems d'informació. també, cal destacar que mostra un resultat en MT baix respecte la seva edat i respecte a la resta d'escales valorades. 

• TEST DE LES CARES 

Tampoc havia mai treballat amb aquest test, però m'ha semblat més senzill que el WISC-IV.

La correcció ha sigut molt més ràpida:

1- Acerts (A) = 17

2- Errors (E) = 1

3- Acerts nets (AC= A-E) = 16

4- Índex de control de la impulsivitat (ICI=[(A-E/A+E) x 100]) = 88,89

CONCLUSIONS: El seu ritme a l'hora de realitzar la prova va ser molt lent. Tanmateix, es mostrava molt insegur quan havia de marcar una de les cares.

L'ICI (propera a 100) indica que l'A. té un adequat control de la impulsivitat, executant la tasca de manera reflexiva i amb una atenció adequada (semblant a la població general de la mateixa etat).

M'ha semblat una mica massa senzill per a un nen de 3r de Primària. Potser després de fer-lo, vaig veure una referència d'un altre test d'atenció que potser hagués estat més apropiat: el "d2", la qual mesura la capacitat de discriminar detalls en un temps limitat, controlant així l'atenció visual i la capacitat de concentració.

• PROVES CURRICULARS (TALEC i tasques de lectura i producció de textos d'elaboració pròpia)

A banda del TALEC, per avaluar el nivell de competències actuals de l'A. hem usat activitats d'elaboració pròpia. El nostre objectiu era valorar aspectes com: la comprensió i expressió oral, el procés lector i la comprensió lectora (velocitat, procés que utilitza, entonació, processos semàntics,...), producció escrita i resolució de problemes. S'han elaborat tasques a partir de llibres i quadernets de llengua catalana de 3r i també de 2n.

Durant la realització d'aquestes tasques hem anat fent apunts de com les realitzava, quins errors cometia, quines ajudes necessitava, si s'adonava dels errors comesos, la seguretat i el temps de resposta, si esborra molt, nivell d'atenció, si verbalitza el seu pensament, si repassa,...

CONCLUSIONS: En totes les tasques es mostra molt insegur, però força concentrat. 

Llegeix en veu molt baixa, sense gairebé entonació, amb un ritme lent (50 paraules per minut) coment errors d'omissions i d'invenció del final de les paraules (i no se n'adona de que el que ha llegit no té sentit). La seva lectura, doncs, és força fonològica. La seva comprensió lectora és força deficient, respon bé la majoria de preguntes literals si té davant el text (les busca), però és incapaç de resumir les idees o recordar el que ha llegit i també fer inferències. En canvi, si tu li llegeixes el text en veu alta, els seus resultats milloren substancialment.

En les tasques de còpia comet molts errors: omissions de lletres, però no inversions. Li costa adonar-se de que no ho ha copiat bé. Si li marques l'error i li fas autocorregir torna a copiar-ho malament.

A l'hora de produir textos, mostra una grafia molt petita i amb certes dificultats de traç d'algunes lletres. Comet moltes omissions de lletres (sobretot vocals) i junta/separa incorrectament paraules. Les idees exposades tenen lògica i segueixen una correcta seqüènciació, els punts estan bens col·locats. Hi ha errors d'ortografia natural i arbitrària (no té assolides les normes bàsiques que ha treballat a l'escola).

En la resolució de problemes, li costa identificar l'operació que ha de triar i quan li fas expressar perquè tria una o altre no ho sap explicar. Li costa molt extreure les dades del problema abans de fer cap operació i identificar què et pregunten. En canvi, si li llegeixes el problema identifica més fàcilment quina operació ha de triar, la qual cosa denota una manca de comprensió. No comet errors a l'hora de copiar els nombres, però sí fa errades de càlcul. Li costa recordar com es feia una suma portant-ne, una resta portant-ne,... però quan, en el moment, li recordes en procediment amb un exemple, les altres les fa bé. 

2.2 Exploració individual de l'A.

En aquest punt del procés ja disposem d'una informació considerable obtinguda de l'entrevista inicial amb els pares (quan fan la demanda) i l'entrevista amb la tutora i la mestra d'EE. 

Una tarda, després de les sessions amb els infants, ens reunim les dues psicopedagogues del centre i jo per revisar la informació recollida fins el moment, fer possibles hipòtesis i poder així guiar el procés de l'exploració individual de l'A. Després de rellegir l'entrevista amb l'escola, ens formulem la següent hipòtesi: un nen amb un nivell cognitiu normal, amb dificultats d'atenció i dificultats molt centrades en l'àrea de la lecto-escriptura.

Així, ens plantegem passar-li les següents proves:

• WISC-IV
• Test de las Caras. Percepción de las diferencias. (Thurstone i Yela), l'objectiu del qual és avaluar aspectes perceptius y atencionals en contextos d'orientació i avaluació escolar. El test de cares és un test que avalua, sobretot, l'atenció sostinguda i selectiva de temps estimats de 3 minuts. Consisteix en una prova perceptiva integrada per 60 elements gràfics que representen dibuixos esquemàtics de cares amb traços molt elementals (boca, ulls, cella, cabell). La tasca consisteix en dterminar quina de les tres cares és diferents i ratllar-la.
• Un dels aspectes més imporatnts a tenir en compte en l'exploració individual és el nivell de competències actuals (NAC) de l'A. en l'àrea de la lecto-escriptura. Per fer aquesta avaluació hem parlat de fer-ho combinant tests estandartitzats (TALEC,Toro i Cervera) i proves d'avaluació curriculars d'elaboració pròpies. Així, avaluar la comprensió i expressió oral, el procés lector i comprensió lectora (velocitat, procés fonològic/lèxic, entonació, processos semàntics,...) i l'expressió escrita (ortografia natural/arbitrària, construcció de frases i textos). La filosofia del centre és centrar-se més en les proves de NAC d'elaboració pròpies, però encara no disposen de prou material elaborat, de manera que ara per ara combinen.

La meva tutora al centre m'ha insistit molt mentre feiem la planificació en que és igual d'important els resultats de les proves i tests com la manera en què el nen les realitza (si dubta, si està segur, com afronta les dificultats, si s'equivoca i se'n adona,...), coses que també les hem de registrar.

2.2 Preparació de l'entrevista amb l'escola

Una de les actuacions que valoren molt al centre és el contacte amb l'escola. 

Una vegada els hi arriba una demanda per parts d'uns pares, sempre, el primer pas a seguir és posar-se en contacte amb l'escola (tutor/a de l'alumne/a), per recollir la màxima informació de primera mà. Em comentava la psicopedagoga que s'han trobat diverses vegades que la demanda per part dels pares i la primera aproximació que els fan de la problemàtica no s'ajusta exactament al que després els hi diuen els mestres. Aquesta és una raó de la importància que li donen a l'entrevista amb el tutor/a de l'infant. 

A més a més, aquesta importància també respon a la manera que tenen al centre d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentge: una visió multicontextual, global i interactiva. Comentàvem una tarda que és impossible fer una bona evaluació psicopedagògica si obvies la informació de l'escola. Si l'avalaució és el punt de partida per a prendre decisions i realizar ajustamiento d'atenció educativa, sembla lògic i aconsejable plantear-la en termes de procés compartit amb l'escola, comptant sempre amb la seva col·laboració.

Des del centre truquen a l’escola de l’A. i parlen amb la tutora per poder anar un dia a l’escola a fer una entrevista. La tutora comenta que seria interessant que també estigués present la mestra d'educació especial, que li fa un seguiment a l'A. des de 1r de primària. Es tractarà d’una entrevista no estructurada, de caire informal, utilitzant preguntes obertes. Prenent com a partida la informació que volem aconseguir, hem preparat un guió per a l’entrevista amb la tutora de l’A.

INFORMACIONS A EXTREURE  DE L’ENTREVISTA AMB LA TUTORA:

- Història escolar: com va ser l’aprenentatge de la lecto-escriptura durant els cursos anteriors?, ha repetit algun curs?, notes final de cicle inicial?

- Hàbits, atenció i actitud: com es mostra a la classe a l’hora de treballar?, és autònom?, té seguretat i una bona autoestima?, té hàbits de treball i d’organització personal?, usa l’agenda?, fa els deures?, està atent a les explicacions dels mestres?, com és el seu ritme de treball?, és impulsiu?, deixa les activitats inacabades i comença una nova tasca?,

- Nivell actual de competències: en quines àrees té més dificultats/facilitats?, en quins aspectes concrets de cada àrea té dificultats/facilitats?, com són aquestes dificultats?

- Avaluació: com se l’avalua?

- Suports personals i ajudes oferides: quines ajudes “extres” rep?, com les aprofita?

- Metologies i materials curriculars: com acostumeu a treballar a la classe?, quins materials utilitzeu a l’aula (llibres, llibretes, fitxes,...)?

- Relacions interpersonals: com és la seva relació amb els mestres?, com és la relació amb els iguals?