CONCLUSIONS

Al llarg d’alguns semestres he cursat assignatures que m’han aportat uns coneixements teòrics imprescindibles per connectar amb la pràctica psicopedagògica.

Durant aquest període de pràctiques he pogut comprovar una realitat fins ara força desconeguda per a mi, la de les tasques d'un centre psicopedagògic extern. Aquests mesos, m’han ajudat a connectar teoria i pràctica, duent a terme un procés d’avaluació psicopedagògica positiu, sistemàtic, integrador, constructiu, col·laboratiu i, segurament, millorable. Igualment m’han permès conèixer les “múltiples” funcions d’un psicopedagog/a fora de l'escola pròpiament dita.

L'avaluació psicopedagògica s'ha de concebre com un procés de presa de decisions encaminades a fonamentar l'oferta educativa, és a dir, la proposta curricular i el tipus i la intensitat de l'ajuda que ha d'oferir-se a l'alumnat al llarg de la seva escolaritat.
 Ha de proporcionar informació rellevant per conèixer amb deteniment les necessitats de l'alumne així com les seves circumstàncies escolars i familiars, i amb aquestes bases justificar la necessitat d'introduir canvis en l'oferta educativa i, si escau, prendre mesures de caràcter extraordinari, partint sempre de la col·laboració entre els contextos.

Amb tot, ha estat una experiència molt positiva i molt enriquidora per a la meva formació com a futura psicopedagoga.

Per últim, vull agrair al centre la seva atenció, tracte i col·laboració en tot moment. I en especial a les dues psicopedagogues del centre, de les quals he après molt i amb les quals m’he entès molt bé i hem treballat molt col·laborativament.

FASE 4: Reflexions finals

Aquesta fase no per ser la quarta, és la última, sinó que ha sigut transversal des del primer dia que vaig visitar el centre i que he anat comentant en diferents entrades anteriors. 

Però per donar per finalitzat aquest diari de pràctiques m'agradaria reprendre els objectius que hem vaig fixar a l'inici:

• Analitzar la tasca psicopedagògica, en relació als meus aprenentatges teòrics al llarg dels meus estudis universitaris.

Tots els aprenentatges que he fet durant els meus estudis de psicopedagogia els he pogut aplicar (en menor o major mesura) en el meu període de pràctiques, i m'han permès fer-ne una valoració de la feina que es fa en el Centre Psicopedagògic Horta.

• Analitzar els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme (model educatiu on s’emmarca les seves actuacions).

Com ja he comentat en el blog, he pogut comprovar que el model educatiu-constructivista-col·laboratiu (que tantes vegades ha sortit en les assignatures) és una manera "real", completa i global de treballar. 

• Analitzar el perfil i funcions que assumeix el psicopedagog en aquest centre.

El perfil del psicopedagog que he vist durant la meva estada al centre ha sigut el d'unes psicopedagogues professionals, properes, assessores, col·laboratives,... guiades, en tot moment, per aquesta perspectiva educacional-constructivista-col·laborativa.

D'entre les múltiples funcions que pot desenvolupar un psicopedagogia, en aquest cas les funcions concretes al centre han sigut:

- Rebre i acollir demandes per part de les famílies.
- Dur a terme processos d'avaluació psicopedagògica: recollir informació, analitzar-la, comunicar els resultats.
- Elaborar un pla de treball adequat a les necessitats de cada infant/jove que arriba al centre, ja siguin reeducacions, reforços, habilitats oscilas,...
- Mantenir contacte amb les escoles dels infants/joves que assisteixen al centre.
- Mantenir contacte constant amb les famílies.
- Fer el seguiment i l'avaluació constant dels casos que porten al centre.
- Formar/assessorar a pares i escoles a través de xerrades (tot i que no ha coincidit cap xerrada amb la meva estància al centre).

• Analitzar quins contextos es tenen en compte i s’intervenen a l’hora de fer una intervenció psicopedagògica.

En línia amb el model educatiu-constructivista-col·laboratiu, la manera de fer del centre i de la meva intervenció sempre ha tingut en compte els diferents contextos on els infants aprenen i s'hi relacionen: CONEXT PERSONAL, ESCOLA i FAMÍLIA.

• Adquirir criteris i procediments per a l’avaluació psicopedagògica i per a la planificació d’una resposta educativa.

Després de la meva estada els meus coneixements psicopedagògics han augmentat i altres s'han fet pràctics. He participat en passar proves i corregir-les, en elaborar un informe, en parlar amb una mestra com a assessora,... Tot plegat ha sigut molt enriquidor.

• Conèixer i reflexionar, en un context d’inclusió, sobre quines limitacions/possibilitats ofereix la intervenció psicopedagògica fora de l’escola.

Aquesta va ser la meva "gran" pregunta que em vaig formular a l'inici del pràcticum: quin sentit té "sortir de l'escola" a una avaluació quan la tendència actual és, precisament, la d'inclusió? No sembla paradoxal? 

Després de la meva estada al centre puc afirmar que si es fa "bé", sí té sentit. L'ideal potser sí seria que tot aquest treball concret d'avaluació psicopedagògica es dugués a terme a cada centre, per un psicopedagog/a propi de cada escola (com podria ser l'EAP), la qual cosa faria que fos una avaluació i una intervenció molt més contextualitzada. Però, personalment, la meva experiència em demostra que els psicopedagogs de l'EAP están desbordats i que moltes famílies opten per anar a centres psicopedagogics externs. 

Donada aquesta realitat penso que la millor manera de que això no suposi un obstacle a la inclusió i a la coherència en les respostes educatives dels alumnes és fonamental una cosa que he vist durant les meves pràctiques: la col·laboració bidireccional entre el centre i l'escola.

Participació en sessions de tècniques d'estudi i reforç

En dues ocasions m'he sumat al grup de nois/es de 1r d'ESO. Es reuneixen 1h setmanel i els ajuden a fer esquemes, subratllar, organitzar-se la feina i fan també reforç d'aquelles àrees on tenen alguns dubtes/dificultats.

Aquestes actuacions estan adreçades a donar més capacitat, més base per a aprendre millor i dur a terme amb més seguretat els aprenentatges.

2.3 Reformulació del problema i pla d'actuació

Una vegada recollida tota la informació i fet l'informe podem concloure que l'A. és un nen amb un nivell cognitiu mitjà i amb un bon nivell d'atenció, però que té dificultats específiques de lecto-escriptura (Transtorn específic del llenguatge escrit). Presenta mancances en la memòria de treball (manipulació interna de la informació), la qual cosa li dificulta la majoria de les tasques i aprenentatges escolars. Per últim, cal destacar que és un nen molt insegur, cosa que fa que el seu ritme de treball sigui molt lent.

Així doncs, els objectius que ens hem plantejat amb l'A.:

- Augmentar la seguretat en sí mateix.
- Augmentar el ritme de treball.
- Ampliar la memòria de treball.
- Treballar la lectura i comprensió de textos d'unes 5 línies.
- Assimilar la correcta separació de les paraules.
- Escriure paraules sense omissions.

A mesura que vagi assolint aquests objectius, s'hauran de revisar i anar ampliant: augmentar la llargària i dificultats dels textos llegits, incidir en quatre normes d'ortografia (-rr-, g/gu, c/qu, -es),...

D'aquests objectius s'en desprenen una sèrie d'actuacions, les quals es van contemplar a l'informe com a propostes i recomanacions:

• INTERVENCIÓ INDIVIDUALITZADA al centre (reeducació)
• Pautes a la FAMÍLIA
• Recomanacions per a l'ESCOLA

Per tal de presentar l'informe i explicar-lo, es cita als pares i tornem a trucar a l'escola de l'A. per fer una entrevista amb la tutora.

Tan els pares com l'escola han estat molt receptius i hem acordat que començaríem a treballar al centre al mes de maig, 2 dies a la setmana (1h cada dia). A finals de juliol faríem una avaluació de l'evolució de l'A. d'aquests tres mesos per replantejar objectius i actuacions. D'aquesta manera jo només participaré d'algunes sessions de reeducació.