PRIMERA VISITA

El dimarts 26 de febrer vaig anar, físicament, per primera vegada al centre.

L'Eli i la Begoña, les dues psicopedagogues que hi treballen, m'han ensenyat les instal·lacions i els espais. És un pis no gaire gran, però amb tot molt nou (mobiliari, terra, lavabos,...). M'ha resultat un espai molt acollidor.

El pis es divideix en diferents espais: una sala d'espera, un despatx, uns lavabos i tres sales de treball/joc.

Després de la visita, ens hem reunit al despatx i hem comentat i concretat el meu projecte de pràctiques (prèviament jo els havia enviat el projecte per e-mail, de manera que ja s'ho havien llegit). Els hi ha semblat bé els meus objectius i les fases descrites.

M'han comentat quins serveis ofereix el centre, com és el seu contacte amb les escoles, com fan el seguiment dels casos. I m'han ensenyat on guarden tots els materials didàctics i m'han donat llibertat total per consultar-los.

També m'han comentat que els supòsits teòrics dels quals parteixo, van molt amb sintonia amb la filosofia i perspectiva psicopedagògica del centre.

A continuació us menciono aquests supòsits teòrics:

La manera de procedir està lluny del models de diagnòstic tradicional, mèdics, psicomètrics i de caire descriptiu. L’activitat diagnòstica que aquí es reflexa ha estat orientada al procés d’ensenyament i aprenentatge.

Tot el meu pràcticum estarà basat i guiat en un model educacional constructivista (C. Coll i I. Solé), tant pel que fa a al procés d’intervenció com al contingut de la mateixa.

Serà procés positiu, sistemàtic, integrador i constructiu per intervenir i millorar l’atenció educativa dels infants. Aquest diagnòstic educatiu es dirigeix a l’avaluació d’aspectes no centrats en el dèficit, sinó sobre la base de detectar les necessitats educatives i prendre decisions i abordar el procés d’ensenyament-aprenentatge necessari per a ell. Això implica establir objectius, recollir informació, analitzar, interpretar i valorar aquesta infromació i prendre decisions educatives respecte l’alumne avaluat.

Aquest procés no es durà a terme a l’escola, però el seu referent serà el context escolar. Es tracta d’un diagnòstic basat en la competència curricular de l’alumne, el qual deu contemplar, en la seva globalitat i complexitat, tots els contextos i variables relacionats amb l’ensenyament/aprenentatge. No es tracta de centra-se exclusivament en l’alumne/a i en les seves característiques personals.

Tal i com defensa la visió interactiva i constructivista de l’ensenyament-aprenentatge, fins i tot d’aproximació sistèmica dels processos escolars d’E-A (Huguet, 1994), en el procés d’E-A és igual d’important l’alumne com el context en el que aquest està immers (triangle socioeducatiu: família-alumnat-escola). També Bronfenbrenner considera fonamental el concepte de context com a clau en el procés d’E-A i, per tant, en la intervenció psicopedagògica.

Tal i com afirma Isabel Solé a l’article “La concepción constructivista y el asesoramiento en centros”,  cal contemplar l’assessor/a com a ajuda (“bastida”), ja que permet que un infant/mestre/centre faci tasques que no pot fer sol. La distància entre el que poden fer sols i el que poden fer amb la col·laboració de l’assessor/a podria considerar-se, segons Vygotski (1973), com a Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), espai on es pot generar canvi.

També R. Vilana (2001) afirma que l’individu descontextualitzat no existeix. Mai no es pot concebre l’infant com a un subjecte aïllat i passiu; sinó que s’ha d’entendre com a membre partícip en múltiples contextos socials i interactius.

Aquest caire contextual i global fa que l’atenció no només es centri en aspectes intrínsecs de l’individu, sinó també en el context on aquest es desenvolupa. D’aquesta manera, la intervenció psicopedagògica no només s’ha de centrar en el propi alumne/a, sinó en altres persones de l’entorn directe (família i mestres). Tota aquesta tasca, implica treball en equip, col·laboració i responsabilitats compartides en el marc d’una tasca cooperativa.

D’altra banda, analitzaré les actuacions del centre tenint en compte el concepte d’“escola per a tothom” (escola inclusiva), que va més enllà dels alumnes amb discapacitat. L’escola inclusiva s’orienta a un grup molt més ampli, format por infants i adolescents que per diverses raons tenen dificultats per aprendre a l’escola.

L’escola inclusiva emfatitza el sentit de comunitat, al mateix temps que es troben respostes adequades a les necessitats educatives dels infants i joves. En la inclusió, el centre d’atenció és la transformació de la organització i la resposta educativa de l’escola per a que aculli a tots els nens/es i joves, i puguin obtenir èxit en l’aprenentatge.

El principi general és que tots els alumnes deuen aprendre junts ometent les seves dificultats i diferències individuals, centrant la seva mirada en les fortaleses. Les escoles ha d’adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge i garantir una ensenyament de qualitat per a TOTS els alumnes, els quals han de rebre tot el recolzament addicional necessari per garantit una educació eficaç.