FASE 4: Reflexions finals

Aquesta fase no per ser la quarta, és la última, sinó que ha sigut transversal des del primer dia que vaig visitar el centre i que he anat comentant en diferents entrades anteriors. 

Però per donar per finalitzat aquest diari de pràctiques m'agradaria reprendre els objectius que hem vaig fixar a l'inici:

• Analitzar la tasca psicopedagògica, en relació als meus aprenentatges teòrics al llarg dels meus estudis universitaris.

Tots els aprenentatges que he fet durant els meus estudis de psicopedagogia els he pogut aplicar (en menor o major mesura) en el meu període de pràctiques, i m'han permès fer-ne una valoració de la feina que es fa en el Centre Psicopedagògic Horta.

• Analitzar els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme (model educatiu on s’emmarca les seves actuacions).

Com ja he comentat en el blog, he pogut comprovar que el model educatiu-constructivista-col·laboratiu (que tantes vegades ha sortit en les assignatures) és una manera "real", completa i global de treballar. 

• Analitzar el perfil i funcions que assumeix el psicopedagog en aquest centre.

El perfil del psicopedagog que he vist durant la meva estada al centre ha sigut el d'unes psicopedagogues professionals, properes, assessores, col·laboratives,... guiades, en tot moment, per aquesta perspectiva educacional-constructivista-col·laborativa.

D'entre les múltiples funcions que pot desenvolupar un psicopedagogia, en aquest cas les funcions concretes al centre han sigut:

- Rebre i acollir demandes per part de les famílies.
- Dur a terme processos d'avaluació psicopedagògica: recollir informació, analitzar-la, comunicar els resultats.
- Elaborar un pla de treball adequat a les necessitats de cada infant/jove que arriba al centre, ja siguin reeducacions, reforços, habilitats oscilas,...
- Mantenir contacte amb les escoles dels infants/joves que assisteixen al centre.
- Mantenir contacte constant amb les famílies.
- Fer el seguiment i l'avaluació constant dels casos que porten al centre.
- Formar/assessorar a pares i escoles a través de xerrades (tot i que no ha coincidit cap xerrada amb la meva estància al centre).

• Analitzar quins contextos es tenen en compte i s’intervenen a l’hora de fer una intervenció psicopedagògica.

En línia amb el model educatiu-constructivista-col·laboratiu, la manera de fer del centre i de la meva intervenció sempre ha tingut en compte els diferents contextos on els infants aprenen i s'hi relacionen: CONEXT PERSONAL, ESCOLA i FAMÍLIA.

• Adquirir criteris i procediments per a l’avaluació psicopedagògica i per a la planificació d’una resposta educativa.

Després de la meva estada els meus coneixements psicopedagògics han augmentat i altres s'han fet pràctics. He participat en passar proves i corregir-les, en elaborar un informe, en parlar amb una mestra com a assessora,... Tot plegat ha sigut molt enriquidor.

• Conèixer i reflexionar, en un context d’inclusió, sobre quines limitacions/possibilitats ofereix la intervenció psicopedagògica fora de l’escola.

Aquesta va ser la meva "gran" pregunta que em vaig formular a l'inici del pràcticum: quin sentit té "sortir de l'escola" a una avaluació quan la tendència actual és, precisament, la d'inclusió? No sembla paradoxal? 

Després de la meva estada al centre puc afirmar que si es fa "bé", sí té sentit. L'ideal potser sí seria que tot aquest treball concret d'avaluació psicopedagògica es dugués a terme a cada centre, per un psicopedagog/a propi de cada escola (com podria ser l'EAP), la qual cosa faria que fos una avaluació i una intervenció molt més contextualitzada. Però, personalment, la meva experiència em demostra que els psicopedagogs de l'EAP están desbordats i que moltes famílies opten per anar a centres psicopedagogics externs. 

Donada aquesta realitat penso que la millor manera de que això no suposi un obstacle a la inclusió i a la coherència en les respostes educatives dels alumnes és fonamental una cosa que he vist durant les meves pràctiques: la col·laboració bidireccional entre el centre i l'escola.