Algunes reflexions respecte l'exploració individual de l'A. (2.2)

Després de les llargues sessions d'avaluació, considero que s'ha complert amb l'objectiu inicial de recollir informació dels diferents contextos en els quals està immers l'A.

Considero fonamental el contacte amb l'escola, font riquíssima d'informació, sense la qual cap avaluació psicopedagògica extraescolar no tindria, en certa manera, validesa.

A continuació vull exposar una valoració que m'agradaria compartir, relacionada amb la importància de les proves estandartitzades en el procés d'avaluació diagnòstica. Fins ara, sempre m'havia mostrat força partidiària de la seva realització, ja que són proves que posseixen validesa científica i són útils perquè redueixen temps i donen elements objectius per a la pràctica psicopedagògica.
“Una situación experimental estandarizada que sirve de estímulo a un comportamiento. Tal comportamiento se evalúa por una comparación estadística, respecto a otros individuos colocados en la misma situación, lo que permite clasificar al sujeto examinado, ya sea cuantitativamente, ya sea tipológicamente" (Pierre Pichot, Los test mentales, Editorial Paidos. Buenos Aires. 1960).

Després s'utilitzar-los per primer cop, m'agradaria matitzar la meva opinió al respecte. Cal utilitzar-los com a complement diagnòstic i mai com a únic element a tenir en compte i, per tant, cal una correcta elecció.

En el cas de l'A. he trobat apropiat, tot i que feixuc (com he comentat en alguna entrada anterior), l'ús del test de cares i el Wisc-IV. Ara bé, no m'ha semblat gaire útil/acertat passar un TALEC. Després de l'experiència, considero que per avaluar els aspectes de caire curricular (NAC), han sigut més profitoses les tasques que hem elaborat (no estandartitzades), ja que estan més adaptades a l'alumne. M'explicaré. El nivell canvia (encara que sigui mínimament) entre escoles, així que a inicis de 3r de Primària hi ha escoles que han treballat unes normes d'ortografia o altres, que han treballat el text narratiu de 5 línies o de tota una pàgina,... Així, en un test estandartitzat és pot considerar una errada alguna cosa que simplement no s'ha ensenyat o no s'ha practicat a l'escola. ës aquí on torno a repetir el contacte amb l'escola!

Sí és cert, que això comporta molt de temps de preparació i una bona planificació de graus d'ajuda i d'items valoratius de cada tasca, però considero que hem extret molta més informació i ha estat més profitós quan l'A. realitzava les tasques que li havíem preparat. També considero més "fácil/pràctic" recollir els resultats de manera descriptiva/qualitativa, i no tant quantitativa.